Escuchar: aarhus.mp3

“Aarhus” (1990). Composición para Banda Sinfónica. Publicada por Piles, Valencia, 2006.

Existe grabación en la colección “Música de Bandas” en una producción de RNE para TVE-MÚSICA, en interpretación de la Sociedad Musical La Artísica de Bunyol bajo la dirección de Henrie Adams.

 

NOUS HORITZONS PER A LA MÚSICA DE BANDA

Antoni Garcia Montalbán

 

En els últims anys l’escriptura bandística valenciana ha experimentat una important evolució cap a nous horitzons estètics. Joves creadors han sabut explorar nous llenguatges i adaptar els més variats recursos a la molt definida personalitat sonora de la banda. Tot això sense renunciar, més bé al contrari, als arrels de la tradició i al gèneres característics de la banda valenciana (pense especialment en les “marxes” de moros i cristians). Eixa evolució es resultat de la benaurada confluència de diferents circumstàncies. El treball educatiu de centres de primària, instituts, escoles de música i conservatoris, l’aproximació del món musical a la universitat i les estades a l’estranger. Però també la receptivitat per part de les societats musicals i el públic en general a les propostes innovadores. En eixe sentit estic convençut que la intensa experiència cinematogràfica i televisiva dels oients, amb l’allau de magnífiques bandes sonores, ha estat un element clau en esta extraordinària evolució.

Així, tot i acceptant que la tipologia que suggerisc es discutible, podríem considerar que les vies d’evolució seguides han estat especialment tres, que no esgoten, naturalment, el ric ventall de propostes sorgides els darrers anys. Cronològicament caldria parlar d’una primera atracció per l’estètica swing, seguida per l’oberta assimilació del llenguatge musical cinematogràfic (com passara, el seu dia, amb l’òpera i el simfonisme) i per últim, d’una renovació idiomàtica de la música festera (recursos harmònics, rítmics i tímbrics, especialment).

Sempre que fora del nostre territori he tingut ocasió de parlar de la música valenciana me n’he adonat de la sorpresa admirativa de l‘oient per una realitat musical efervescent que desconeixia. De nosaltres depèn transformar eixe desconeixement i fer possible el feliç descobriment i acceptació de les propostes nascudes al si de la nostra societat.

Com que no faltaran ocasions de exposar més amplament estes qüestions, i en tot cas podeu debatre entre vosaltres, deixaré ací esta reflexió inicial i aprofitaré l’espai que l’amic Ramón, el vostre director, ha volgut obrir-me per a fer referència a una d’eixes obres que exploraren ja fa un temps els nous camins dels que parle. Aarhus (1990) de l’enguerí Juan Francisco Tortosa Esteve. Al meu entendre es tracta d’un dels autors més interessants dels últims anys. Tot i que sol utilitzar habitualment la paleta orquestral como eina creativa, te una ben nodrida producció per a diferents formacions i efectius musicals. De la seua producció bandística destaque, doncs, una obra que te vint anys i que, per tant, cal no descontextualitzar.

Aarhus es un obra de fresca factura, escrita per a banda simfònica, on, un Tortosa encara estudiant, explora el regne del swing i el jazz, i intenta demostrar (vosaltres jutjareu) la seua capacitat jovenívola per a sobrevolar la vella trampa de la irreductibilitat de la música culta, ací en la vessant bandística, i el jazz.

S’estructura en dos moviments d’extensió desigual, sense indicació expressa del seu caràcter més enllà d’allò que es desprèn de la lectura de la partitura i del que la mateixa arrancada de l’obra suggereix en la percussió, al dibuixar el característic ritme del swing. Si cliqueu ací podreu escoltar el que dic: El bateria tocant les escombretes (brushes) sobre el xarles (hit-hat) i el pedal obrint i tancant els plats. Entren violoncels i clarinet baix al uníson, creant una atmosfera introductòria que desembocarà en les 7es de les flautes per a constituir el punt de partida del joc ritmico-contrapuntístic on vindrà a aparèixer la melodia principal, de marcat swing, i que ens durà al clímax central d’aquest primer moviment, enriquit amb notables referències classico-jazzístiques.

Junt a una aconseguida “imitació” dels recursos jazzístics, la partitura presenta solucions harmòniques típicament tortosianes, com podeu apreciar en les acotacions que recull ací i que corresponen al segon i definitiu moviment: Una sarabanda al més pur estil clàssic (en 3/4). Tot i que les harmonies busquen la ambigüitat sonora, una definida melodia va obrint-se camí mitjançant diferents plans sonors harmònico-orquestrals, fins desembocar en un rítmic i contrastant 6/8. I ara el tema de la sarabanda amb swing. Passem del 3/4 clàssic al 4/4, amb el accents desplaçats i contracants per restablir l’estil jazzístic. Observeu com contribueix a eixe efecte el close harmony de la fusta que ens du cap al solo de saxo alto i la conclusió de la composició, per a la que es reprèn el cap del tema motívic principal d’aquest moviment.

La música de banda viu una profunda renovació de la que Aarhus vingué a constituir una de les primeres manifestacions. Hui en dia les pàgines més interessants pot ser exploren altres camins, però les que escrigué Tortosa contribuïren a imaginar, en les darreries no tan lluny del segle vint, nous horitzons per a la música de les nostres societats musicals.

 

 

Aarhus està editada per Piles (Valencia, 2006) i podeu trobar-la en un enregistrament de RNE per a RTVE-MÚSICA, en la col·lecció “Música de Bandas”, en interpretació de la Sociedad Musical La Artística de Bunyol i direcció d’Henrie Adams.